Com cada mes, escrivim a la secció: Coses Modernes del camp, on parlem de les novetats en agricultura sostenible arreu del planeta.
Són dies complicats en els quals molts seguim amb atenció les notícies que ens arriben de mitjans d’arreu del planeta i estem atents a les xarxes socials per a mantenir-nos connectats amb el món des del nostre domicili. La gent del camp no podem fer res més que quedar-nos a casa tant com sigui possible i, a l’hora, intentar seguir amb la nostra activitat professional per a garantir el bon funcionament del sector primari.
Per a primera vegada en molt de temps estem davant d’una crisi que afecta el conjunt de la població de la terra. És inèdit veure les iniciatives globals referents a la investigació de la malaltia realitzant un treball cooperatiu en la recerca d’una possible cura. Els éssers humans som enginyosos i ben segur que d’aquí a uns mesos, no sabem quants, apareixerà una vacuna que permetrà tornar a la normalitat i oblidar aquest episodi excepcional i macabra. Però, a banda de restar a l’espera que els científics trobin una solució, tot el que podem fer és cuidar-nos. Cuidar-nos els uns als altres i cuidar-nos a nosaltres mateixos. Mantenir en bon estat el cos i la ment i alimentar-se correctament ajuda a reforçar les defenses i el sistema immunitari minimitzant els riscos de contraure i propagar aquesta o altres malalties. Fes del teu aliment la teva medicina, deia Hipòcrates a més de 2.000 anys.
Torno a escriure sobre la relació entre alimentació i salut perquè malgrat tot, seguim i seguirem essent el que mengem. Aquesta pandèmia no serà la fi del món però probablement és la fi d’aquest món que hem creat. Tant de bo en un futur pròxim moltes més persones preguin consciència de la necessitat de consumir aliments saludables per a mantenir-se sans. I tant de bo l’administració reorienti les seves prioritats a l’hora de defensar un model agrícola que continua demostrant-se insostenible. Després d’un incendi forestal, s’evidencia que destinar més recursos a cuidar els boscos representa un estalvi econòmic molt més elevat que els diners gastats en apagar el foc. Probablement, dedicar més esforços per a fomentar una població nutricionalment més equilibrada representaria un estalvi enorme respecte les despeses necessàries per a controlar una pandèmia com l’actual.
Permeteu-me utilitzar un exemple típic, el tomàquet, per a il·lustrar el sistema de producció i consum actual vers el sistema dels nostres avis. Quantes vegades heu sentit a dir que les tomates ja no són com les d’abans? Segons la “Food and Agriculture Organization of United Nations” (FAO), l’any 2018 es van produir uns 180 milions de tones de tomàquets a tot el planeta. La immensa majoria d’aquests provenien de llavors millorades per a augmentar-ne la productivitat. Generalment, la majoria de plantes cultivades són fruit d’un procés d’hibridació on es creuen diferents varietats per a obtenir els caràcters comercials desitjables. Durant el treball de recerca d’una nova varietat es premia bàsicament l’estètica i la durabilitat del producte. Un tomàquet més bonic, que produeixi més quilos i que trigui més a fer-se malbé desperta sempre més interès pels grans productors perquè els aporta un major benefici. Però promoure certs atributs n’afebleix d’altres. Un estudi realitzat per a la televisió francesa revela una comparativa entre varietats tradicionals i híbrides del tomàquet. El tomàquet modern té un 70% menys de calci, un 30% menys de magnesi, un 70% menys de Vitamina C i un 60% menys de polifenols. Un altre estudi, en aquest cas realitzat per la universitat de Florida, posa de manifest la relació entre la concentració de nutrients essencials i el sabor d’un vegetal. El Dr Harry Klee, autor d’aquest darrer estudi, explica com certs nutrients essencials i saludables com els aminoàcids, els àcids grassos, els carotenoides o els minerals i vitamines abans esmentats, són els responsables de la producció de les molècules volàtils que aporten gust als aliments. Per tant, sols tastant un producte podem saber-ne el valor nutricional. A més a més, si la producció és basa en els criteris de l’agricultura convencional, com passa en la majoria de casos, a aquesta manca de nutrients cal afegir-li la presència dels productes tòxics derivats de les aplicacions fitosanitàries.
Té cap sentit menjar-se una tomata que no té gust de tomata ni tampoc té les propietats saludables d’una tomata, encara que els costs d’adquisició d’aquesta sigui molt baix? Aquest exemple serveix també per a la majoria d’aliments produïts avui en dia, com per exemple la farina, la carn o la fruita. El que t’acabo d’explicar és una de les grans diferències entre els productes tradicionals i els productes industrials.
Un esdeveniment inesperat està fent trontollar tota l’escala de valors que havíem assumit a les darreres dècades i que situava el capital en el graó més alt. Avui, la salut, la família o el benestar col·lectiu li arravaten dràsticament el protagonisme als diners. Cuidar-nos s’ha de convertir en una necessitat vital i en aquest context el futur passa per a produir i consumir aliments saludables, nutricionalment equilibrats i saborosos. Si no és així, el proper incendi pot tornar a descontrolar-se com està passat aquests dies. Com a espècie, no tenim més opció que cuidar-nos cuidant el planeta.
