Com cada mes, escrivim a la secció: Coses Modernes del camp, on parlem de les novetats en agricultura sostenible arreu del planeta.
La majoria de nosaltres, els consumidors, tenim relació directa amb l’agricultura un mínim de tres vegades al dia: en llevar-nos, al migdia i al vespre. El sistema econòmic actual, amb tots els seus defectes, ens situa als consumidors al centre de l’equació, atorgant-nos un poder més gran del que ens pensem. Però com li va dir l’oncle Ben a l’Spiderman (text inspirat per un discurs de Franklin D. Roosevelt), un gran poder comporta una gran responsabilitat.
Els agricultors som sempre els primers que hem d’aprendre a produir diferent, ja que el model actual està a punt de col·lapsar. Ho hem de fer per molts motius, alguns ja exposats en anteriors articles d’aquesta secció, però ho hem de fer també per a nosaltres mateixos. Avui en dia, tot el sector primari s’aguanta generalment per les subvencions. Aquest fet incrementa la inestabilitat d’un col·lectiu, els agricultors, que veu com una part important dels seus ingressos, sense la qual no poden subsistir, es decideix en despatxos europeus i sovint per interessos gens relacionats amb el camp.
Balears no n’és una excepció, ja que aquesta estratègia de mercat i de comercialització global ha causat també aquí la desaparició del 50% dels agricultors en tan sols vint anys i no només això, sinó que la meitat dels agricultors que estan ara en actiu tenen més de 65 anys.
Cada dia més agricultors en som conscients i cerquem alternatives, que n’hi ha, per a sobreviure dignament al camp. Però creiem imprescindible el suport ciutadà per a realitzar un canvi profund i radical a l’altura de les circumstàncies actuals. Necessitem el suport dels consumidors més que mai. Necessitem que les persones exerceixin el seu poder.
Comprar sistemàticament a les grans cadenes d’alimentació és còmode i aparentment més econòmic. Però si feu l’exercici de mesurar la quantitat de productes adquirits en cada compra, veureu que en la majoria dels casos, sortim del supermercat més carregats del previst. Sovint, omplim el carretó de compra amb aliments envoltats de plàstic i provinents d’altres llocs del planeta. I sovint ens veiem obligats a llançar-ne una part perquè hem comprat per sobre de les nostres necessitats enlluernats per les ofertes curosament estudiades pels lobbys de l’alimentació qui estratègicament intenten dirigir-nos en funció dels seus interessos. A més, en el moment d’escollir el producte a adquirir, massa sovint, ho estem fent amb relació al preu, sense tenir en compte la qualitat o el valor nutricional dels aliments que introduïm diàriament dins els nostres organismes. Actualment tenim prou evidències científiques i estudis que avalen la relació entre la qualitat de què mengem i la salut de les persones, potser és el moment de començar a prestar-hi atenció. Sabem doncs que avui en dia, destinem de mitja un 13% dels nostres diners a l’alimentació i vora un 15% a curar-nos dels problemes sovint derivats d’aquesta alimentació.
Quin pot ser doncs el nostre poder com a consumidors? Comprar directament als agricultors ofereix la possibilitat de conèixer de primera mà l’origen i el sistema productiu emprat. Al mercat, a les agrobotigues o a les mateixes finques, generalment comprem només el que necessitem, sense plàstic i de quilòmetre zero. Quan tenim un tracte directe amb el productor, tenim la possibilitat d’emprar el poder abans esmentat per a incidir directament sobre el procés productiu. Si creieu millor per als vostres i pel planeta una producció d’aliments sense l’ús dels productes de síntesi química, només ho heu de demanar directament a l’agricultor. Si als pagesos se’ns exigeixen aliments concrets o produïts d’una forma determinada, entenent que aquesta no ens pot perjudicar ni a nosaltres ni al nostre entorn, evidentment ho farem. Simplement perquè veurem una oportunitat de satisfer millor els nostres clients i per tant de guanyar-nos millor la vida. De la mateixa manera, sí se’ns demana produir preservant un entorn excepcional com el camp Menorquí, patrimoni del qual en depèn també la supervivència econòmica d’una gran part de la població, també ho farem.
Però si se’ns demana produir a baix cost per a competir directament amb les grans cadenes de distribució, també ho haurem de fer, malgrat que aquesta batalla la tenim perduda i ja sabem on ens du.
Tothom té a les seves mans l’oportunitat de canviar i millorar la nostra societat, però com a consumidors immersos en un sistema capital, tenim també l’obligació de fer-ho si el que volem és deixar un planeta millor per a les futures generacions. Fem del nostre carretó de compra el nostre carro de combat.
