Com cada mes, escrivim a la secció: Coses Modernes del camp, on parlem de les novetats en agricultura sostenible arreu del planeta.
Imagineu-vos un lloc qualsevol de Menorca, potser el vostre propi si sou propietaris o pagesos a l’illa. Ja hi sou?
Imagineu que un dia qualsevol, arriba en aquesta finca una màquina excavadora de grans dimensions seguida d’un munt d’enormes camions. Tants camions com hectàrees pugueu tenir de terra, marina inclosa. Si esteu pensant en un lloc de 50 hectàrees, superfície força habitual al camp menorquí, seran 50 els camions que veureu arribar en comitiva pel camí que condueix al portell d’entrada.
Un cop dins, la màquina excavadora comença a omplir fins dalt tots els camions de terra de totes les tanques, procurant sempre seleccionar la més fèrtil, la que fa els melons més dolços i el blat més alt. Amb la feina feta, els vehicles es dirigeixen al port de ciutadella on aboquen la seva càrrega directament al mar. Si cada camió pot carregar 20 tones de sòl, en total s’hauran endut un milió de kg. Acaben de robar a la finca un dels béns més preuats, el que alimenta a les persones que hi treballen. Però l’atracament no acaba a aquí, perquè l’any vinent, així com han estat fent durant les darreres dècades, repetiran exactament la mateixa operació. Operació que no solament es produeix a Menorca, sinó pràcticament arreu del planeta amb els mateixos resultats: erosió i pèrdua de sòl.
A causa de l’erosió estem perdent entre 10 i 30 tones de sòl per hectàrea cada any. Entre 10 i 30 tones de minerals, matèria orgànica, microbiologia, i tot el seguit d’elements que es troben dins les terres cultivades i no cultivades de l’illa. Bé, tots els elements no perquè les roques romanen a les tanques mentre la terra que les envolta va desapareixent amb els anys.
L’erosió és un fenomen que implica un transport i desplaçament dels sediments d’un lloc a un altre. Aquest fenomen afavoreix els processos antropològics de desertificació però sovint els humans no som capaços de reconèixer aquests processos fins a la seva fase final, els deserts. Segons l’ONU, si la desertificació segueix el ritme actual, més de 135 milions de persones es veuran obligades a deixar els seus llocs d’origen per a falta d’aliment.
Som les persones que afavorim o minimitzem aquest procés generalment per culpa del tipus de gestió del paisatge. Bàsicament la desertificació es deu a tres elements: la destrucció de boscos, el llaurat de les terres i la sobrepastura. Els dos darrers de gran importància a Menorca.
Un sòl llaurat perdrà més material davant qualsevol fenomen pluviomètric intens que un sòl sense llaurar, i un sòl sense cap coberta vegetal, també serà més sensible a ser erosionat. A banda, quan els animals sobrepasturen una tanca, hi resten més temps del que la tanca pot suportar, acaben amb la majoria de plantes que actuen com a capa protectora augmentant així el risc d’erosió. Quan això no passa, quan disposem d’un conjunt de plantes establertes que controlem amb mitjans mecànics o pasturant-les de forma racional, les pèrdues de sòl seran gairebé inapreciables al llarg de l’any.
Són moltes les eines que permeten fer un ús racional del sòl i practicar qualsevol activitat agrícola i productiva preservant la coberta vegetal durant tot l’any. Eines com la pastura regenerativa, la qual comença lentament a practicar-se a l’illa, en la qual planifiquem els moviments del bestiar en funció del menjar disponible desplaçant les vaques a una altra tanca quan aquest s’acaba, generalment cada tres dies. Una pràctica regenerativa que ens serveix per a crear sòl, mitjançant l’augment de la matèria orgànica, en lloc de perdre’l.
A diferència d’altres indrets del mediterrani, a Menorca disposem de les condicions òptimes i una llarga tradició ramadera que facilitaria un maneig sostenible de les pastures. Disposem d’explotacions d’una mida mitjana, amb totes les tanques agrupades i generalment sense vies de pas que les creuin i en dificultin aquest sistema de maneig, com passa per exemple al Pirineu català.
Tots plegats tenim la clau per a frenar un dels problemes més greus amb els quals s’haurà d’enfrontar la humanitat durant les pròximes dècades, la desertificació. Els pagesos podem minimitzar o eliminar els treballs del sòl i deixar de perdre 20 tones del nostre patrimoni cada any i per a cada hectàrea. Els polítics poden potenciar aquests sistemes de maneig per a minimitzar els riscos socials associats a la desertificació dels espais cultivables. I els consumidors podem cercar i consumir aliments produïts emprant pràctiques sostenibles per a millorar la vida al camp, a Menorca, i al planeta en general.
