Com cada mes, escrivim a la secció: Coses Modernes del camp, on parlem de les novetats en agricultura sostenible arreu del planeta.
Amb l’arribada dels nous propietaris disposats a invertir al camp de Menorca, s’han obert noves perspectives per a un sector que bàsicament sobreviu gràcies als fons europeus i l’esforç titànic dels pagesos per mantenir vives les seves explotacions. Al camp, com en gairebé a tots els àmbits de la nostra societat, cal adaptar-se a les noves circumstàncies econòmiques, socials i tecnològiques, i sobretot comprendre i alinear-se amb les necessitats canviants dels consumidors. La llet, el formatge o la sobrassada sempre seran productes extraordinaris i lligats a l’illa, però probablement cal plantejar-se noves estratègies, complementàries als productes tradicionals, per a continuar vivint dignament de la terra. Són precisament alguns d’aquests nous propietaris qui comencen a desenvolupar projectes basats en unes pràctiques agrícoles més sostenibles. Pràctiques que potencien l’ús racional dels recursos naturals procurant millorar sempre la fertilitat del sòl. Si bé podríem anomenar “Agricultura Orgànica” al conjunt d’aquestes pràctiques, existeixen diferents disciplines que persegueixen aquests objectius. Una d’aquestes, la qual comença a sonar amb força a l’illa, és la permacultura.
Què és exactament això de la permacultura? Literalment el mot permacultura significa cultura o cultiu permanent. Recordo quan, ara fa uns anys, vaig sentir per primera vegada aquesta paraula. Per un agricultor de soca-rel com jo, criat en una explotació totalment convencional, aquest concepte em sonava massa alternatiu, massa hippy o fins i tot massa esotèric per a posar-lo en pràctica. Anys després, no sòls m’atreu la idea de la permacultura sinó que aquesta forma part de la meva vida. Actualment, tant a Son Felip i Algaiarens com a tants altres llocs de Menorca on estem ajudant a agricultors i propietaris a practicar una agricultura més respectuosa amb el medi i les persones, procurem aplicar sempre els principis de la permacultura en qualsevol cosa que fem. Tal com em va explicar en Sergi Caballero, amic i permacultor reconegut, cada acció que realitzem almenys hauria de complir tres objectius per a considerar-se energèticament viable.
Els australians Bill Molison i David Holmgren, professor i alumne, van desenvolupar la permacultura ara fa uns 50 anys. Actualment David Holmngren posseeix una petita finca al sud d’Austràlia (Melliodora), la qual hem visitat, on posa en pràctica la totalitat de les tesis que va desenvolupar anys enrera i que es poden trobar en el llibre “Permaculture one”. La permacultura fa referència a una eina de disseny que pretén aconseguir que els sistemes constituïts per a humans, animals i plantes, captin més energia de la que consumeixen cuidant les persones i el planeta en general. Tan senzill com això. De fet aquest principi es troba present entre nosaltres des de fa sols uns 4.500 milions d’anys, quan es va formar el nostre planeta. Podríem dir que per a practicar la permacultura només cal observar i imitar la natura.
Els principis ètics de la permacultura ens ensenyen a cercar sempre la formula més eficient de realitzar qualsevol tasca aprofitant al màxim els recursos naturals i renovables. Emprar l’energia solar, cultivar adobs verds que ens permetin captar certs nutrients de l’atmosfera, dissenyar les plantacions procurant aprofitar al màxim l’aigua de la pluja o emprar les restes dels cultius anteriors per a produir adob són alguns exemples que estem practicant a Menorca. Però en l’àmbit casolà, ordenar el patí, la casa, la llibreria o fins i tot la nevera segons la freqüència d’ús de cada objecte també és pensar en clau de permacultura.
Pel que fa a l’agricultura, els principis de la permacultura són simplement algunes directrius que ens permetran produir de forma més eficient des del punt de vista energètic. Principis que emprem per a dissenyar un hort o un bosc comestible, però també principis que tenim molt en compte a l’hora de sembrar un cereal, plantar un camp d’oliveres o pasturar un ramat de vaca menorquina.
Bàsicament estem parlant de fer servir el sentit comú i entendre la natura com una aliada i no com un enemic al qual cal combatre, perquè en cas contrari, estarem lliurant una batalla que no guanyarem mai.
Malgrat ser encara un pagès de soca-rel, us puc assegurar que viure o consumir seguint les pautes de la permacultura us permetrà dur una vida més saludable. I el que és més important per a nosaltres, els agricultors i ramaders orgànics o convencionals, produir seguint els criteris que exposa la permacultura permetrà guanyar-vos millor la vida al camp.
