REGENERAR TAMBÉ EL PAISATGE
Son Felip, Menorca

REGENERAR TAMBÉ EL PAISATGE

A vegades als pagesos se’ns defineix com els jardiners o guardians del territori, afirmació que de forma intrínseca comporta una responsabilitat que no deixa d’afegir més pressió a la que habitualment pateix el sector primari. Personalment no m’he considerat mai un jardiner, sinó un agricultor que treballa la terra per a obtenir productes que es puguin intercanviar per diners. Si fos un jardiner, cobraria per a tenir cura de plantes i arbres amb objectius bàsicament estètics, però com que no és el cas, no em sento amb cap obligació ni moral ni laboral de mantenir el paisatge que ens envolta. Malgrat tot, a les nostres terres cuidem el territori i el paisatge amb tota l’energia i recursos dels quals disposem. Ho fem perquè hem entès el que representa per al nostre negoci i per a nosaltres mateixos  cuidar el sòl, l’entorn, la flora, la fauna i el conjunt d’elements que influeixen directament sobre l’activitat agrícola. I ho fem perquè l’experiència ens ha ensenyat que la diversitat i la riquesa que ens envolta, tant en l’àmbit biològic com en l’àmbit de l’estètica, tenen una relació molt estreta amb la salut econòmica de la nostra empresa. Al cap i a la fi, el territori que ens envolta forma part del nostre terreny de joc, el qual utilitzem per a produir però també per explicar la nostra història i desenvolupar els arguments de venda que ens han de permetre obtenir un valor afegit respecte a la competència.

Com a pagesos, hem de tenir clar que en algun moment o altre el nostre client ens visitarà per a valorar la qualitat del que produïm. Aquest client pot ser un veí que ens vingui a comprar verdures, un restaurant o un hotel que cerquin carn pels seus clients, una formatgeria que necessiti llet, una cooperativa que necessiti gra per a fer pinso, o una cadena de supermercats interessada per a qualsevol aliment que pugui sortir de la terra que treballem. Diuen que no hi ha dues oportunitats per a tenir una primera impressió, i a vegades, aquesta primera impressió pot ser decisiva a l’hora de valorar i pactar el preu d’un producte. De la mateixa forma que si una persona entra a un restaurant i percep alguna olor desagradable o detecta restes de brutícia a sobre la taula on menjarà, probablement abandoni el local abans que el cambrer tingui temps de dur-li la carta, una explotació que descuida l’entorn, fet detectable al cap de deu segons, pot danyar una imatge tan important per a captar un futur client com ho pot ser la qualitat del que ofereix.

Per a molts i variats motius, cuidar les finques i el territori és i serà un aspecte clau per a la supervivència del sector primari a qualsevol lloc del món, però en el cas d’indrets especials i privilegiats com Menorca, cuidar les finques i el territori és també una necessitat per a la nostra pròpia subsistència. Tenir cura d’una finca significa cuidar el sòl, les plantes, als animals, les persones i l’entorn. Els practicants de l’agricultura regenerativa tenim clar que només és possible regenerar la terra si regenerem també el que hi ha a sobre, i en aquest sentit, el model que ja estem utilitzant a diferents llocs menorquins ofereix eines que permeten assolir tots aquests objectius. Per exemple, utilitzant la metodologia de disseny anomenada línia clau o “keyline”, plantem arbres dibuixant línies corbes que afavoreixen la distribució natural de l’aigua de la pluja, la captura de carboni atmosfèric, redueixen l’erosió i afavoreixen la biodiversitat. Nosaltres utilitzem la línia clau perquè beneficia el sòl, però l’utilitzem també perquè aporta uns valors estètics i paisatgístics positius per a l’illa i per a nosaltres mateixos. Utilitzar el “keyline” no té cap cost afegit respecte d’un disseny convencional ni genera cap dificultat a l’hora de gestionar els cultius o el bestiar, i creiem que si no s’usa més a tot el planeta, és simplement per a la seva desconeixença. Per sort, cada vegada més agricultors descobreixen l’eficàcia d’aquesta i altres tècniques regeneratives que, contràriament a les pràctiques més convencionals, redueixen els riscs de desertificació que pateix tota l’àrea mediterrània i contribueixen a enriquir la diversitat d’animals i plantes. A vegades, una simple acció pot decidir si una finca avança cap a un desert o cap a un verger, nosaltres fa temps que vam escollir caminar cap a la vida.

Per a cuidar una finca, i per tant una part d’un territori, cal un pagès o pagesa que es pugui guanyar la vida al camp. Per a guanyar-se la vida al camp cal que el pagès pugui vendre els seus productes a un preu raonable. Per a vendre els seus productes a un preu raonable, cal que els veïns, el sector empresarial i el sector turístic estiguin disposats a comprar aquest producte. I per a comprar aquest producte al preu just pel pagès, cal que absolutament tots entenguin que millorar la finca i l’entorn contribueix a millorar la vida del pagès i la qualitat d’un paisatge del qual podran gaudir els mateixos pagesos, els veïns i els turistes que omplen els hotels i restaurants cercant precisament això, poder sentir-se part d’un entorn privilegiat encara que sigui només per uns dies. Els jardiners del territori no som els agricultors, els jardiners del territori som el conjunt de les persones que habitem el planeta.

This Post Has One Comment

  1. Yago Raventós

    Quin gran article, Cesc. El compartiré amb els meus alumnes avui mateix. Genial reflexió.

Comments are closed.